{"id":138,"date":"2021-03-24T15:05:08","date_gmt":"2021-03-24T13:05:08","guid":{"rendered":"http:\/\/guia-practicum-dificultats-aprenentatge-test.recursos.uoc.edu\/guia-estudiantes\/?page_id=138"},"modified":"2021-03-30T10:16:02","modified_gmt":"2021-03-30T08:16:02","slug":"2-1-les-dificultats-de-laprenentatge-i-els-trastorns-del-llenguatge","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/guia-practicum-dificultats-aprenentatge-test.recursos.uoc.edu\/guia-estudiantes\/2-1-les-dificultats-de-laprenentatge-i-els-trastorns-del-llenguatge\/","title":{"rendered":"2.1. Les dificultats de l’aprenentatge i els trastorns del llenguatge"},"content":{"rendered":"

El terme dificultats d’aprenentatge <\/em>(DA) \u00e9s d’origen americ\u00e0 (learning disabilities<\/em>) i t\u00e9 una gran tradici\u00f3 en la cultura angl\u00f2fona. No obstant aix\u00f2, no hi ha cap definici\u00f3 precisa ni cap sistema de classificaci\u00f3 \u00e0mpliament consensuat. La definici\u00f3 m\u00e9s acceptada \u00e9s la proposta pel National Joint Committee on Learning Disabilities, que defineix les dificultats espec\u00edfiques d’aprenentatge<\/em> (DEA) com:<\/p>\n

\u00abUn terme general que fa refer\u00e8ncia a un grup heterogeni d’alteracions que es manifesten en dificultats en l’adquisici\u00f3 i l’\u00fas de les habilitats d’escoltar, parlar, llegir, escriure, raonar o calcular. Aquestes alteracions s\u00f3n intr\u00ednseques als individus i causades per una disfunci\u00f3 funcional cerebral, i poden tenir lloc al llarg de tot el cicle vital. Diferents problemes en conductes d’autoregulaci\u00f3, percepci\u00f3 social i interacci\u00f3 social poden coexistir amb les DEA, per\u00f2 no constitueixen en si mateixes una DEA. Encara que les DEA poden coexistir amb una altra mena de h\u00e0ndicaps (entre d\u2019altres, impediments sensorials, retard mental, trastorns emocionals) o amb influ\u00e8ncies extr\u00ednseques (com per exemple difer\u00e8ncies culturals, instrucci\u00f3 inapropiada o insuficient), no s\u00f3n el resultat d’aquestes condicions o influ\u00e8ncies\u00bb.<\/p>\n

NJCLD (1994), p\u00e0g. 65.<\/p>\n<\/div><\/blockquote>\n

Quant a la classificaci\u00f3 de les dificultats de l’aprenentatge, hi ha una gran varietat de propostes. Entre les m\u00e9s acceptades destaquem les de Kirk i Chalfant (1984), la de Wrong (1996) i la de Padget (1998). La classificaci\u00f3 de Kirk i Chalfant (1984) distingeix dos tipus de DA: d’una banda, les dificultats d’aprenentatge evolutives i, de l\u2019altra, les dificultats acad\u00e8miques. Les dificultats evolutives inclouen els d\u00e8ficits en processos psicol\u00f2gics i que impliquen habilitats b\u00e0siques per als aprenentatges escolars. Aquestes dificultats es divideixen en prim\u00e0ries (dificultats perceptives, d’atenci\u00f3 i de mem\u00f2ria) i secund\u00e0ries (dificultats en el pensament i el llenguatge). Pel que fa a les dificultats acad\u00e8miques, aquestes inclouen els problemes que els nens i nenes presenten en l’adquisici\u00f3 dels aprenentatges dels continguts escolars i que es concreten en dificultats en la lectura, en l’escriptura, en el lletreig\/expressi\u00f3 escrita i en l’aritm\u00e8tica.<\/p>\n

Bernice Wrong (1996), per part seva, va proposar una classificaci\u00f3 similar que inclo\u00efa tant les dificultats acad\u00e8miques com les no acad\u00e8miques (taula 1). Les dificultats no acad\u00e8miques inclouen els problemes visuomotors, els problemes en el processament fonol\u00f2gic, els del llenguatge, els de mem\u00f2ria i els perceptius. En canvi, les dificultats acad\u00e8miques fan refer\u00e8ncia als problemes en la lectura, el lletreig, l’escriptura i el c\u00e0lcul.<\/p>\n

Taula 1. Classificaci\u00f3 de les dificultats d’aprenentatge<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
Dificultats <\/strong>d’aprenentatge<\/strong><\/td>\nNo acad\u00e8miques<\/td>\nProblemes visuomotors<\/td>\nFi<\/td>\n<\/tr>\n
Gruixut<\/td>\n<\/tr>\n
Problemes de processament fonol\u00f2gic<\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Problemes de llenguatge<\/td>\n<\/tr>\n
Problemes de mem\u00f2ria<\/td>\nMem\u00f2ria visual<\/td>\n<\/tr>\n
Mem\u00f2ria auditiva<\/td>\n<\/tr>\n
Problemes perceptius<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Acad\u00e8miques<\/td>\nLectura<\/td>\n<\/tr>\n
Aritm\u00e8tica\/matem\u00e0tiques<\/td>\n<\/tr>\n
Lletreig<\/td>\n<\/tr>\n
Escriptura<\/td>\nMec\u00e0nica<\/td>\n<\/tr>\n
Composici\u00f3<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Font: Wrong (1996).<\/p>\n<\/div>\n

Finalment, Padget (1998) va proposar una classificaci\u00f3 de les dificultats de l’aprenentatge a partir dels resultats de recerques neuropsicol\u00f2giques i educatives. Aquest autor redueix les dificultats a tres tipologies: els problemes de comprensi\u00f3 oral, els problemes en la lectura i els problemes de raonament i c\u00e0lcul matem\u00e0tic. Des d’aquest punt de vista, les dificultats de l’aprenentatge es relacionen amb tres habilitats b\u00e0siques que es treballen en el marc escolar: llenguatge oral, llenguatge escrit i matem\u00e0tiques. A m\u00e9s, Padget considera que la comprensi\u00f3 oral i les habilitats b\u00e0siques de la lectura s\u00f3n els s\u00edmptomes nuclears de les dificultats de l’aprenentatge, mentre que l’expressi\u00f3 oral, la comprensi\u00f3 de la lectura i l’expressi\u00f3 escrita constitueixen els s\u00edmptomes secundaris.<\/p>\n

Malgrat l’\u00e0mplia tradici\u00f3 del terme dificultats d’aprenentatge <\/em>en la cultura angl\u00f2fona, al nostre pa\u00eds fins fa molt poc no ha gaudit d’un gran \u00fas i, en molts casos, la seva concepci\u00f3 ha estat diferent de la que \u00e9s acceptada i compartida internacionalment (Jim\u00e9nez i Hern\u00e1ndez-Valle, 1999). A l’Estat espanyol, amb la promulgaci\u00f3 de la Llei org\u00e0nica 1\/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenaci\u00f3 General del Sistema Educatiu (LOGSE), el terme dificultats d’aprenentatge <\/em>(DA) va quedar enfosquit a favor del de necessitats educatives especials <\/em>(NEE). En aquest context, es parlava d’un continu en el qual en un dels extrems hi hauria les NEE permanents i m\u00e9s greus (per exemple, sensorials, f\u00edsiques, motores i intel\u00b7lectuals) i en l’altre, les transit\u00f2ries o m\u00e9s lleus (Garc\u00eda, 1995; Su\u00e1rez, 1995). Des d’aquesta \u00f2ptica, les NEE eren identificades quan els alumnes no aprenien en el context de l’aula amb els recursos ordinaris i s’observava un desfasament entre ells i els seus companys en els aprenentatges b\u00e0sics que els corresponien per edat, amb independ\u00e8ncia que aquestes dificultats resultessin de defici\u00e8ncies sensorials, mentals, motrius, socioambientals o \u00e8tniques. No obstant aix\u00f2, amb la publicaci\u00f3 de la Llei org\u00e0nica 2\/2006, de 3 maig, d’Educaci\u00f3 (LOE), va apar\u00e8ixer per primera vegada en la legislaci\u00f3 educativa espanyola el terme de dificultats espec\u00edfiques d’aprenentatge<\/em>. Concretament es recull en el t\u00edtol II (cap\u00edtol I), dedicat a l’alumnat amb necessitat espec\u00edfica de suport educatiu (NEAE) i on es restringeix el terme necessitats educatives especials <\/em>(NEE) per a situacions de discapacitat.<\/p>\n

Segons el cinqu\u00e8 informe Faros (Observatori de la Salut de la Inf\u00e0ncia i l’Adolesc\u00e8ncia, Garc\u00eda-Tornel et al<\/em>., 2011) al voltant de seixanta mil alumnes a Catalunya i prop de quatre-cents mil a Espanya presenten alguna DA, si b\u00e9 la legislaci\u00f3 espec\u00edfica sobre dificultats d’aprenentatge a Catalunya \u00e9s molt recent, de juliol de 2013: Resoluci\u00f3 ENS\/1544\/2013, de 10 de juliol, de l’atenci\u00f3 educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El terme dificultats d’aprenentatge (DA) \u00e9s d’origen americ\u00e0 (learning disabilities) i t\u00e9 una gran tradici\u00f3 en la cultura angl\u00f2fona. No obstant aix\u00f2, no hi ha cap definici\u00f3 precisa ni cap sistema de classificaci\u00f3 \u00e0mpliament consensuat. La definici\u00f3 m\u00e9s acceptada \u00e9s la proposta pel National Joint Committee on Learning Disabilities, que defineix les dificultats espec\u00edfiques d’aprenentatge […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/guia-practicum-dificultats-aprenentatge-test.recursos.uoc.edu\/guia-estudiantes\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/138"}],"collection":[{"href":"http:\/\/guia-practicum-dificultats-aprenentatge-test.recursos.uoc.edu\/guia-estudiantes\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/guia-practicum-dificultats-aprenentatge-test.recursos.uoc.edu\/guia-estudiantes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/guia-practicum-dificultats-aprenentatge-test.recursos.uoc.edu\/guia-estudiantes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/guia-practicum-dificultats-aprenentatge-test.recursos.uoc.edu\/guia-estudiantes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=138"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/guia-practicum-dificultats-aprenentatge-test.recursos.uoc.edu\/guia-estudiantes\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/138\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":227,"href":"http:\/\/guia-practicum-dificultats-aprenentatge-test.recursos.uoc.edu\/guia-estudiantes\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/138\/revisions\/227"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/guia-practicum-dificultats-aprenentatge-test.recursos.uoc.edu\/guia-estudiantes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=138"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}